COM TIRANT FOU FERIT AL COR AMB UNA FLETXA QUE LI DISPARÀ LA
DEESSA VENUS PERQUÈ MIRAVA LA FILLA DE L'EMPERADOR
Mentre l'Emperador deia tals o semblants
paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les paraules, però els ulls,
d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor
que feia, perquè havia estat amb les finestres tancades, Carmesina estava mig
descordada, mostrant als pits dues pomes de paradís que cristal·lines
semblaven, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que en endavant no
trobaren la porta per on eixir, i foren empresonats per sempre sota el poder
d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els separà. Mes us puc ben dir,
certament, que els ulls de Tirant mai no havien rebut un aliment semblant,
malgrat que s'hagués vist molts honors i satisfaccions, com fou aquest, únic,
de veure la infanta.
L'emperador agafà la seva filla Carmesina de la mà i la
tragué fora d'aquella cambra. I el capità agafà l'emperadriu pel braç i
entraren en una altra cambra.
Tirant demanà llicència a tothom i se n'anà a la posada,
entrà en una cambra i posà el cap sobre un coixí, als peus del llit. No tardaren
gaire a venir-li a dir si volia dinar. Tirant digué que no, que tenia mal de
cap. Però ell estava ferit per aquella passió que a molts enganya. Diafebus,
que veié que Tirant no eixia, entrà a la cambra, i li digué:
-Capità
senyor, us pregue, pel meu amor, que em digueu el vostre mal quin és, car, si
podré donar-vos algun remei, ho faré de molt bona voluntat.
- Cosí meu -digué Tirant-, el meu mal, de
moment, no necessiteu saber-lo. I jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha
trastornat tot.
-Oh, capità!, I us voleu amagar de mi, que he
estat l'arxiu de tots quants mals i béns heu tingut, i ara, per tan poca cosa,
em bandegeu dels vostres secrets? Digueu-m'ho, per pietat, i no em vulgueu amagar
res que us afecte.
-No vulgueu turmentar-me més -digué Tirant-,
que mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sent, que ben aviat em
portarà a una mort miserable o una glòria reposada si la fortuna no m'és
contrària, car la fi de totes aquestes coses és el dolor, ja que l'amor
comporta sempre l'amargor.
I, de vergonya, es girà de l'altra part, car
no gosà mirar Diafebus a la cara, i no li pogué eixir altra paraula de la boca
sinó que digué:
-Jo ame.
Acabant-ho de
dir, els seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades amb singlots i
sospirs.
FORTUNA
DEL MOTIU DE LA DECLARACIÓ D'AMOR AMB L'ESPILL
-Dieu-me
qui és la senyora que tant de mal vos fa passar, que, si en cap cosa vos hi puc
ajudar, ho faré de molt bona voluntat.
Tirant
se posà la mà en la mànega i tragué l’espill, i digué:
-Senyora,
la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida.
La
princesa agafà ràpidament l’espill i pensà que hi trobaria alguna dona pintada,
i no hi veié res, només la seua cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada