Bon dia!
Bon dia!
Com aneu? Dubtes, nervis, incertesa.... vinga, vosaltres a seguir treballant com si res. És difícil però ho heu d'intentar. Ja vindran les notícies d'un ajornament, o no, de la PAU. Intenteu no desestabilitzar el ritme de treball que us heu marcat cada dia. Treballar, treballar i treballar. Constància! Ànims!!
Us adjunte unes activitats tipus PAU de sintaxi i substitució pronominal. Us deixe fins diumenge 29 per a fer-les. Feu-les en un WORD i me les envieu per correu. Dilluns 30 us penge les respostes. Ja treballarem a classe la sintaxi, no patiu.
Força!!
Se us troba a faltar!
PD: cançoneta per a tindre els ànims ben amunt!! Ska! 😋💪💣🙌🎵🎧🔊
|
1. Torna a
escriure les frases següents substituint els elements subratllats en
cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punts]
|
a.Jo
no tenia ganes d' anar a ballar.
b.Quan
vam arribar a la placa els músics ja tocaven.
c.Hi
havia flors amb una bombeta a dintre.
d.tot
el sostre era com un paraigua a l'inrevés.
|
2. Digues de quin tipus són
les oracions subordinades que apareixen subratllades en les construccions
següents. [1 punts]
|
a. I aleshores va començar la situació singular que diem.
b. Durant el segle XX diverses comissions, comitès i consells van
intentar inútilment aconseguir un estàndard únic.
c. di verses comissions, comitès i consells van intentar inútilment
aconseguir un estàndard únic per evitar la ruptura.
d. s' accepta que el país funcioni amb dos estàndards oficials de
llengua escrita.
|
3. Indica a quin element del text fan referència els
pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [2 punts]
|
Vaig rebre un imprès a mitjan
setembre, i a primers d'octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un
xicot i una noia. Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un
fantasma (...) Se'ls veia molt
segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de
preocupació. Tant m'ho digueren que
a l'últim em va venir suor freda (...)
La Maria es rentava deu
vegades al dia. Pensava que els seu home ja no la besava perquè feia mala olor.
Ho havia llegit en una revista:
després dels trenta, els petons de les dones fan pudor. I, a la Maria, li va
desaparèixer el gust embafador de la xocolata. Però un dia tot canvià. Va arribar
el seu home i li féu un petó al
clatell. La besà al clatell com
abans i ella sentí una altra (...) Després li
ensenyà un fullet de colors virolats. La Maria hi va veure dos camells que semblava que deien que sí, (...) La
Maria es veié com una dona amb esperança. Mai no havia pensat en les girafes
reticulades, fins i tot n'ignorava
l’existència.
|
4. Indica el tipus d' oració composta que representen
i la funció sintàctica que realitzen.
[1 punts]
|
a. en Marc i jo vivim amb ella per primer cop d’ençà que els pares
es van separar.
b. com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les
dues excunyades han conservat l' amistat.
c. Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada
internacional, que val una pasta, que paga l'Octavia, que no m'enrotlli.
d. i ara veuràs per què et proposo que incorporis l’estudi.
|
5. Substitueix l'element
subratllat a cada fragment
pel pronom feble adequat. [1 punt]
|
a. No hi ha dubte que assistim a un interès mundial creixent per la
diversitat lingüística.
b. [ ... ] de les sis mil llengües que aproximadament es parlen avui al
món, només unes duescentes compten amb més d'un milió de parlants.
c. La diversitat lingüística depén, dones, en gran part, d'una
constel·lació de petites comunitats tradicionals.
d. Al continent europeu, la situació lingüística és molt més
equilibrada.
|
6. A continuació, hem
subratllat estructures sintàctiques.
Indica el tipus d’oració composta que representen i la funció sintàctica que
realitzen. [1 punt]
|
a. i després recordà fums que sí que coneixia.
b. quan Salvador Donat va poder veure-hi clar s’adonà que eren
les mans d’una dona policia.
c. s’adonà que eren les mans d’una dona policia.
d. li preguntava on sentia dolor.
|
7. Torna a escriure les frases
següents substituint els elements subratllats a cadascuna pel pronom feble
adequat: [1 punt]
|
a. La recuperació i dignificació d’una llengua amenaçada depèn de la
voluntat positiva del col·lectiu dels seus parlants.
b. caldrà avaluar l’estat de la llengua.
c. serà imprescindible.
d. Els lingüistes també es poden decidir per una solució
composicional.
|
8. Indica a quin element del
text fan referència els
pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [2 punt]
|
el seu autor quan
manifestava que «Translations és una obra sobre el llenguatge i només sobre
el llenguatge!», quan se li preguntava
per la intenció política del seu text (...) Un tema oportú i candent, d’un
paral·lelisme tan inevitable amb la nostra pròpia situació històrica que
forçosament ens obliga a reflexionar-hi, ja que Translations mostra un
segment decisiu de la substitució del gaèlic per l’anglès en la història
d’Irlanda (...) Els dos àmbits d’actuació del colonitzador (cap
colonització és completa sense la substitució lingüística, i això ja ho posaren en pràctica els
romans) queden perfectament delimitats i són exemplars perquè apunten a dos
centres vitals de la pervivència de la llengua i de la identitat: l’escola
i la toponímia (...) Ras i curt: l’objectiu és desterrar la llengua pròpia
i esborrar-la literalment del mapa.
1. Duia un vestit blau marí
2. Sé que era l’única manera de despertar la seva consciència
3.El posaren sobre una llitera.
4.Buscaven la cartera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada