• Va nàixer a València a començaments del segle XV
• Era mestre/a en medicina
• L’obra recorre un punt de vista femení
• Va morir víctima de l’epidèmia que assolava València el 1490
• La seua obra s’anomena Vita Christi
• Considera que la dona és santa i honesta
• Considera que la dona és el dimoni
• Va escriure l’obra a la vila de Callosa fugint de l’epidèmia que assolava València
• Va nàixer a València cap al 1430
• És el/la primer/a escriptor/a coneguda de la literatura catalana
• Adreçat als homes perquè eviten les dones
• L’obra consta d’un prefaci i quatre llibres, que al seu torn estan dividits en quatre llibres més
• Considera les dones com a causants del pecat
• Escrita per il·lustrar i emocionar les monges del convent
• La seua obra conta la vida de Jesucrist vista a través de les dones
• Va se metge/metgessa de la reina Maria de Castella
• Va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses a València i acabà sent abat/abadessa
• Fou benefactor/a del convent de la Trinitat de les Clarisses
• Va escriure L’Espill o Llibre de les dones.
• La seua obra és d’una misogínia aguda.
• Va viure des dels inicis a la cort de Maria de Castella
2. Respon les següents preguntes:
a) Llig el prefaci i el text quan parla de donar a llum que apareix a l'Espill.
- Quin model de dona mostra Jaume Roig?
- Amb quins animals compara la dona? Per què penses que ho fa?
Prefaci: "Doncs, dic que totes, de qualque stat, color, edat, llei, nació, condició, grans e majors, txiques, menors, jóvens e velles, lleges e belles, malaltes, sanes, les cristianes, juïes, mores, negres e llores, roges e blanques, dretes e manques, les geperudes, parleres, mudes, franques, catives, quantes són vives, qualssevol sien, tot quant somien ésser ver creen". (v. 417-433).
Donar a llum: Les dones molt poc reposen després de parir. Al cap d’un mes van al bany i se les veu eixir a missa amb el ventre gros com la conilla. Per la seua mala vida, moltes no tenen llet i posen els seus fills en perill de mort; més sovint, però, per gallardia i deport, la majoria per conservar gentils les seues mamelles, no volen donar de mamar i se’n riuen quan el marits ho diu, i tenen per vils les mares que crien; elles lloguen dides i allotgen els seus fills com la cuquella, que pon els ous en nius estranys, perquè no volen tenir problemes ni sentir plors dels infants; els donen mesquinament a dides i no miren si estan malaltes, si mengen massa, si tenen prou llet, si tenen mal caràcter, castes, bones, amables i humanes. J. Roig. Espill
b) Llig el text de Vita Christi.
- De què en parla? (tema comú amb el text que acabes de llegir de Jaume Roig). Quin model de dona mostra Jaume Roig?
- El és marcadament emotiu. Indica els aspectes que ho mostren.
No desmamà la Senyora lo seu Fill fins hagué complits tres anys, car no tenia les delicadures que les altres mares acostumen dar a sos fills quant los desmamen abans temps, ans era tanta la necessitat e pobrea de sa senyoria que, stant lo Senyor de poca edat, algunes vegades demanaua a menjar e sa senyoria no tenia en tota la casa sua que donarli ne sols un troçet de pa. O, quin coltell de dolor era açò a sa mercè, e ab quantes llagrimes li responia, dient: «Vida mia! No tinch que us done.» E daqui auant, tots dies, al dinar, sa senyoria estojaua un poc de pa perquè pogués almorzar e berenar lo seu amat Fill, segons la tendrea de la sua edat requiria. Vita Christi C. XCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada