Treballem el LO i el canvi de tonicitat.

A voltes podem dubtar de l’accentuació de certs cultismes o manlleus, ja que tenen la síl·laba tònica en una posició diferent a la mateixa paraula del castellà i açò pot donar lloc a confusió.
El català respecta en aquests casos la pronunciació del manlleu en la seua llengua original.

Com escrivim en valencià...?

1. Lo más importante no es que seas jugador de fútbol sino el espíritu deportivo.
2. Con lo bonito que es el chándal textil de kárate y lo poco que te lo pones. Si quieres el tiquet, pídemelo.
3. Me gusta viajar periodos de tiempo a  lo grande: a Etiopia, Helsinki, Ucrania, etc. Sin vértigo.
4. Lo cierto es que camina como un reptil; un dia, se romperà el omoplato y la médula.
5. Lo de volar por la atmósfera como un misil, es digno de ir a una olimpíada y para coger una neumonía.
6. A lo sumo, me aumentaran dos dioptrías de las gafas. Pero sí, tengo que ir lo antes posible.


Manlleus: element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra

ex: football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).

En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.

ex: cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc. D'altres: jefe, link, abutxear, aguinald, algo, vale, bueno i un llarg (malauradament) etcètera.