1.Característiques dels textos argumentatius.
El text argumentatiu té com a finalitat convèncer algú d‘alguna cosa, tot donant opinions, rebatent, acusant, criticant... La seua funció bàsica és la persuasiva. L'emissor està normalment implicat en el missatge del text i això es mostra mitjançant l'ús de la primera persona (del singular o plural). Es caracteritza per tenir un tema polèmic, sobre el qual volem expressar la nostra opinió (tesi), i per defensar-la partim de premisses (principis bàsics generalment acceptats com el dret a la vida, el respecte a la pluralitat d‘opinions, la llibertat...).
El tema correspon a la primera pregunta que ens fem quan llegim un relat, quan veiem una pel·lícula o quan escoltem una cançó és: de què tracta? El tema és aquesta idea essencial del text. Identificar-lo és indispensable per a poder començar a entendre el text i això és un exercici complex. L'autor/a d'un text, però, ens deixa pistes que ajuden a copsar aquest sentit global; aquestes pistes són les paraules clau que sintetitzen la idea central del text. No has de confondre el tema amb l'assumpte, que és més aviat una etiqueta genèrica. El tema el redactem amb una oració.
La tesi és la postura de l'autor respecte al tema tractat en el text. Respondrà d’una manera concreta a la pregunta què ens diu el text sobre el tema enunciat abans? Igual que el tema, el redactem amb una oració.2. Parts bàsiques:
L'estructura bàsica consta de tres parts:
Introducció: Es presenta el tema situant-lo dins un context (sociocultural, històric, econòmic...) cercant l‘interès del receptor.
Cos: Es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per convéncer l‘interlocutor i/o els contraarguments.
Conclusió: Es recorda breument la problemàtica i els principals arguments per tal de refermar la tesi. Hi poden aparéixer les solucions, incitar a l‘acció, expressar un desig per al futur.
3. Recursos lingüístics
* Ús d‘un vocabulari subjectiu i valoratiu: verbs (opinar, pensar, creure, afirmar...) adjectius (perfecte, fantàstic, interessant, lament...), substantius (abús, error, meravella, crim, indecència...), etc.
* Ús de connectors lògics per tal d‘introduir els argument:
* Ús de preguntes (sovint retòriques) i d‘exclamacions: veritat que seria fàcil de fer? No, no ho permetrem!
* Ús d‘interjeccions: endavant!, ups!, llàstima!
* Ironia: amb humor, dir en realitat el contrari d'allò que s'expressa aparentment. Imagineu un professor davant una classe de batxillerat: ups, què difícil era la pregunta que t'he fet d'accentuació, veritat?
* Ús de l‘argument d‘autoritat: Com va dir Edmund Burke: "Perquè el mal triomfe, només cal que els bons no facen res".
Narrar?, Exposar? Argumentar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada