Eugeni d'Ors: "Urbanitat", Glosari, 10-V-1906.
Un
distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per l'Anglaterra,
reconta una escena ben significativa, vista per ell als pocs moments d'arribar
a Londres. Vaig a resumir aquesta escena, per a il·lustració d'un cert ordre
especial de suggestions que intentaré desvetllar en l'esperit del que em
llegeixi, parlant, en el present Glosari, d'Urbanitat -escrivint-ho així:
Urbanitat, amb majúscula... - I que n'haig de parlar més d'un cop.
Detingueu-vos,
barcelonins, amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els
ulls a aquest viure massa barrocament virolat, massa pintoresc, que us
envolta. Figureu-vos una Ciutat -he dit "una Ciutat", i no un
campament de pedra-, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i constantment
renovellada alhora. Imagineu son lloc més cèntric, més vivent.. ¿Veieu el
quadro? En la gran plaça pública els grans edificis públics -columnates i
escalinates- drets i sòlids, severs. Entre ells, cases particulars, sòlides, històriques també, opulentes en rètols i anuncis. Aquí, desembocant-hi, una
gran artèria comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix,
nota alegre, una reixa de gran parc. Estàtues, fonts. D'aquí i d'allí i pel
mig, i arreu -divergentes, oposades, contraposades, sempre harmòniques- les
grans onades de la multitud, vivents braços cívics...
Són les
onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran
via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la
circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que
l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia
l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota
eleganta. Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de
sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic,
que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el
vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent
cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor
conductor, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De
seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe
avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el
motor es posa a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell,
com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un
venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que
l'ocupa no ha manifestat cap espant. L'elegant conductor roman encara impassible.
El carreter s'ocupa d'aixecar el seu cavall. El petit marxant del carretó recull
ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a
l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un
policeman és amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i
l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les
persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja
està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament.
El
Noucentisme va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el
1906 amb les publicacions següents:
Glosari, que és una recopilació de les columnes periodístiques que publicà
Eugeni d'Ors a
La Veu de Catalunya. Abasta fins al 1923, any en què va ser proclamada la dictadura de Primo de Rivera.
Els noucentistes crearen institucions tan importants com l'
Institut d'Estudis Catalans.
Pompeu Fabra impulsà la
normativització de la llengua amb la publicació de les
Normes ortogràfiques (1913), la
Gramàtica (1918) i el
Diccionari general (1923).
L'estètica noucentista pren com a base les idees que
Eugeni d'Ors estructura en tres aspectes bàsics:
• Noucentisme. Significava el rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural. Hi ha un afany per actuar en tots els àmbits de la societat.
• Arbitrarisme. S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Defensa una literatura rigorosa i, des del punt de vista lingüístic, pretén normativitzar la llengua.
• Classicisme. Implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat. La ciutat representa el domini del caos per la raó i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.
