El règim verbal o complement preposicional és un complement verbal que va introduït per una preposició que està determinada i exigida pel verb. És a dir, hi ha verbs que necessiten tenir una preposició per al complement que els acompanya: a, amb, en, de.
Exemples:
- Pere s’assembla a l’àvia Teresa.
- Sempre he pogut comptar amb ells.
- Carla confia molt en la seua capacitat.
- L’èxit sempre depén de les circumstàncies.
La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en, segons la preposició que l’encapçali.
- Quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix per hi:
La Joana pensa en Aina. → La Joana hi pensa. - Quan va introduït per de, se substitueix per en:
Sempre parlen de política. → Sempre en parlen.
Substitució pronominal:
- Pere s’hi assembla. ← (a la seua mare)
- Sempre he pogut comptar-hi. ← (amb ells)
- Carla hi confia molt. ← (en la seua capacitat)
- L’èxit sempre en depén. ← (de les circumtàncies)
 |
| Principals verbs que regeixen preposició |
El complement circumstancial (CC) és un complement que indica la circumstància en què té lloc l’acció del verb. Un d’aquests complements pot ser el CC de lloc, que indica el lloc on es produeix l’acció verbal.
Treballe a Suècia.
Visc en un poble petit de muntanya.
Torna del dentista.
Ve de casa d'en Joan.
Si el CC de lloc indica origen o procedència (va introduït per la preposició de), el substituïm pel pronom en. En canvi, si indica situació o direcció (no va introduït per la preposició de), se substitueix pel pronom hi.
Treballes a Suècia? Sí, hi treballe.
Vius en un poble petit? No hi visc.
Tornes del dentista? Sí, en torne.
Vens de casa del Joan? No en vinc.
Els complements circumstancials poden indicar:
- lloc: Dinarem a Eivissa.
- temps: Dinarem a les dues.
- manera: Caminava a poc a poc.
- quantitat: Estudien molt.
- companyia: Aniré a València amb Josep.
- instrument: Hem trencat el vidre amb una pedra.
