La Maternitat d’Elna és la
història de 597 persones anònimes nascudes entre el desembre del 1939 i l’abril
del 1944 en un casalot abandonat a la població d’Elna, a la Catalunya del Nord,
sota la tutela d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que amb només
vint-i-cinc anys va poder salvar-les d’una mort segura quan eren nadons.
L’alternativa era néixer en els
camps de refugiats francesos d’Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià i Ribesaltes,
on l’índex de mortalitat infantil era del 95%.
Les dones republicanes
embarassades, recloses en aquells camps, tenien poques possibilitats de
garantir la vida dels seus fillets en aquell món d’entreguerres. I l’actuació
d’Elisabeth Eidenbenz va ser determinant per a encarrilar aquelles noves vides
amb prou garanties per a sobreviure. Ella va fer de la Maternitat d’Elna el
bressol dels exiliats.
El gener del 1939, en ocupar els
franquistes Barcelona, es va donar el tret de sortida perquè els vençuts de la
Guerra Civil marxessin per por a la repressió del dictador. Catalunya va patir
l’èxode més important de tota la seva història. Gairebé mig milió de persones
van fugir a França a causa d’un exili forçós d’aquells que no podien i no
volien compartir país amb el totalitarisme de Franco.
Les autoritats franceses van
començar a veure amb neguit com, a partir del 24 de gener, la seva frontera
estava pressionada pels primers exiliats. Els van negar el pas fins que, la nit
del 27 al 28 de gener, van permetre que hi passessin les dones i les criatures.
Al cap de tres dies van autoritzar l’entrada dels ferits i més tard de les
tropes republicanes.
Una riuada humana es precipità en
massa sobre els passos fronterers de Cervera de la Marenda, el Portús, el coll
d’Ares i la Guingueta d’Ix, mentre els avions franquistes esgarrapaven les darreres
víctimes bombardejant tota la zona fronterera.
Als exiliats que buscaven la
llibertat a contracorrent només els quedava l’esperança de creuar la ratlla per
recuperar la llibertat i la pau. Però l’èxode fou tan massiu que les autoritats
franceses van quedar desbordades i
milers de persones van ser enviades als mal anomenats centres d’acollida.
Aleshores, l’esperança es va convertir en l’inici d’un malson. Començava un
penós i dur exili.
Assumpta Montellà i Carlos. «La Maternitat
d’Elna». Finestrelles, núm. 14 (2009)
1.
Descriu el tema.
2.
Assenyala i justifica les parts bàsiques.
3.
Identifica la tipologia textual i esmenta les
característiques d’aquest gènere.
4.
Resumeix el contingut amb una extensió màxima de
10 línies.
5.
Analitza l’emissor i el receptor i el grau de
formalitat que n’hi ha.
6.
En quin registre està escrit? Justifica la
resposta.
7.
Dins de quin àmbit el podem localitzar?
Justifica la resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada