La maternitat d'Elna.

La Maternitat d’Elna és la història de 597 persones anònimes nascudes entre el desembre del 1939 i l’abril del 1944 en un casalot abandonat a la població d’Elna, a la Catalunya del Nord, sota la tutela d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que amb només vint-i-cinc anys va poder salvar-les d’una mort segura quan eren nadons.

L’alternativa era néixer en els camps de refugiats francesos d’Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià i Ribesaltes, on l’índex de mortalitat infantil era del 95%.

Les dones republicanes embarassades, recloses en aquells camps, tenien poques possibilitats de garantir la vida dels seus fillets en aquell món d’entreguerres. I l’actuació d’Elisabeth Eidenbenz va ser determinant per a encarrilar aquelles noves vides amb prou garanties per a sobreviure. Ella va fer de la Maternitat d’Elna el bressol dels exiliats.

El gener del 1939, en ocupar els franquistes Barcelona, es va donar el tret de sortida perquè els vençuts de la Guerra Civil marxessin per por a la repressió del dictador. Catalunya va patir l’èxode més important de tota la seva història. Gairebé mig milió de persones van fugir a França a causa d’un exili forçós d’aquells que no podien i no volien compartir país amb el totalitarisme de Franco.

Les autoritats franceses van començar a veure amb neguit com, a partir del 24 de gener, la seva frontera estava pressionada pels primers exiliats. Els van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28 de gener, van permetre que hi passessin les dones i les criatures. Al cap de tres dies van autoritzar l’entrada dels ferits i més tard de les tropes republicanes.

Una riuada humana es precipità en massa sobre els passos fronterers de Cervera de la Marenda, el Portús, el coll d’Ares i la Guingueta d’Ix, mentre els avions franquistes esgarrapaven les darreres víctimes bombardejant tota la zona fronterera.

Als exiliats que buscaven la llibertat a contracorrent només els quedava l’esperança de creuar la ratlla per recuperar la llibertat i la pau. Però l’èxode fou tan massiu que les autoritats franceses  van quedar desbordades i milers de persones van ser enviades als mal anomenats centres d’acollida. Aleshores, l’esperança es va convertir en l’inici d’un malson. Començava un penós i dur exili.

Assumpta Montellà i Carlos. «La Maternitat d’Elna». Finestrelles, núm. 14 (2009)

1.       Descriu el tema.

2.       Assenyala i justifica les parts bàsiques.

3.       Identifica la tipologia textual i esmenta les característiques d’aquest gènere.

4.       Resumeix el contingut amb una extensió màxima de 10 línies.

5.       Analitza l’emissor i el receptor i el grau de formalitat que n’hi ha.

6.       En quin registre està escrit? Justifica la resposta.

7.       Dins de quin àmbit el podem localitzar? Justifica la resposta.