"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense"
(Ovidi Montllor, músic i actor alcoià)

dilluns, 29 de maig del 2017

Pràctica de Substitució Pronominal.


1. Digues la funció sintàctica que fan els sintagmes subratllats i substitueix-los pels pronoms corresponent.
2. A quin sintagma substitueixen els pronoms en negreta.

 A poc a poc el senyor Beneset va cap al llit, s’hi asseu. Es posa els pantis, la faldilla i les sabates, amples i sense taló. Agafa una bossa de paper, d’aquestes amb dues nanses, hi fica una ampolleta d’aigua, un necesser i un diari vell. Amb el caminador el senyor Beneset, surten tots dos al passadís, agafen l’ascensor i, per anar al pati del darrere, passen per la sala. Saluden dues dones i un home que seuen de costat, en butaques de vímet i amb la mirada perduda. Al pati localitzen un banc, el senyor Beneset treu el diari, espolsa el banc, s’hi asseu, treu el tap de l’ampolla d’aigua i en fa un glop. Pensa en la seua infantesa.

 "El Senyor Beneset" (fragment-adaptació de Mil Cretins, Quim Monzó)

solució:

 A poc a poc el senyor Beneset va cap al llit, s’hi (al llit) asseu. Es posa els pantis (CD. Se'ls posa), la faldilla i les sabates, amples i sense taló. Agafa una bossa de paper CD. (N'agafa una), d’aquestes amb dues nanses, hi fica (a la bossa de paper) una ampolleta d’aigua (CD. En fica una), un necesser i un diari vell. Amb el caminador el senyor Beneset, surten tots dos al passadís (CCLL. Hi surten), agafen l’ascensor (CD. L'agafen) i, per anar al pati del darrere (CCLL. Per anar-hi), passen per la sala. Saluden dues dones (CD. En saluden dues) i un home que seuen de costat, en butaques de vímet (CCLL. Hi seuen) i amb la mirada perduda. Al pati localitzen (CCLL. Hi localitzen) un banc, el senyor Beneset treu el diari (CD. El treu), espolsa el banc (CCLL. L'espolsa), s’hi (al banc) asseu, treu el tap de l’ampolla d’aigua (CD. El treu) en (d'aigua) fa un glop. Pensa en la seua infantesa (CRV Hi pensa).

Com fer un resum ...i no morir en l'intent!

* Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'ha de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.
* Sintetitzar amb les nostres pròpies paraules el contingut del text, sense transcripcions literals o còpies literals, excepte paraules claus que siguen imprescindibles per a demostrar que s’ha entés el text. En el resum no se cita literalment ni es posa entre cometes.
* No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l'autor diu.../ens parla de.../conclou dient que...", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.
* Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament.
* Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema.
* Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum (1/4 del total).
* Respecteu l’ordre, la jerarquia i la connexió de les idees. La jerarquia d’idees és la importància d’uns continguts sobre altres amb què manté alguna relació de significat.
               * No hem d’afegir idees que no apareguen al text.

dimarts, 23 de maig del 2017

La maternitat d'Elna.


La Maternitat d’Elna és la història de 597 persones anònimes nascudes entre el desembre del 1939 i l’abril del 1944 en un casalot abandonat a la població d’Elna, a la Catalunya del Nord, sota la tutela d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que amb només vint-i-cinc anys va poder salvar-les d’una mort segura quan eren nadons.

L’alternativa era néixer en els camps de refugiats francesos d’Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià i Ribesaltes, on l’índex de mortalitat infantil era del 95%.

Les dones republicanes embarassades, recloses en aquells camps, tenien poques possibilitats de garantir la vida dels seus fillets en aquell món d’entreguerres. I l’actuació d’Elisabeth Eidenbenz va ser determinant per a encarrilar aquelles noves vides amb prou garanties per a sobreviure. Ella va fer de la Maternitat d’Elna el bressol dels exiliats.

El gener del 1939, en ocupar els franquistes Barcelona, es va donar el tret de sortida perquè els vençuts de la Guerra Civil marxessin per por a la repressió del dictador. Catalunya va patir l’èxode més important de tota la seva història. Gairebé mig milió de persones van fugir a França a causa d’un exili forçós d’aquells que no podien i no volien compartir país amb el totalitarisme de Franco.

Les autoritats franceses van començar a veure amb neguit com, a partir del 24 de gener, la seva frontera estava pressionada pels primers exiliats. Els van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28 de gener, van permetre que hi passessin les dones i les criatures. Al cap de tres dies van autoritzar l’entrada dels ferits i més tard de les tropes republicanes.

Una riuada humana es precipità en massa sobre els passos fronterers de Cervera de la Marenda, el Portús, el coll d’Ares i la Guingueta d’Ix, mentre els avions franquistes esgarrapaven les darreres víctimes bombardejant tota la zona fronterera.

Als exiliats que buscaven la llibertat a contracorrent només els quedava l’esperança de creuar la ratlla per recuperar la llibertat i la pau. Però l’èxode fou tan massiu que les autoritats franceses  van quedar desbordades i milers de persones van ser enviades als mal anomenats centres d’acollida. Aleshores, l’esperança es va convertir en l’inici d’un malson. Començava un penós i dur exili.

Assumpta Montellà i Carlos. «La Maternitat d’Elna». Finestrelles, núm. 14 (2009)



1.       Descriu el tema.

2.       Assenyala i justifica les parts bàsiques.

3.       Identifica la tipologia textual i esmenta les característiques d’aquest gènere.

4.       Resumeix el contingut amb una extensió màxima de 10 línies.

5.       Analitza l’emissor i el receptor i el grau de formalitat que n’hi ha.

6.       En quin registre està escrit? Justifica la resposta.

7.       Dins de quin àmbit el podem localitzar? Justifica la resposta.

dimarts, 16 de maig del 2017

Noucentisme

Eugeni d'Ors: "Urbanitat", Glosari, 10-V-1906.

Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per l'Anglaterra, reconta una escena ben significativa, vista per ell als pocs moments d'arribar a Londres. Vaig a resumir aquesta escena, per a il·lustració d'un cert ordre especial de suggestions que intentaré desvetllar en l'esperit del que em llegeixi, parlant, en el present Glosari, d'Urbanitat -escrivint-ho així: Urbanitat, amb majúscula... - I que n'haig de parlar més d'un cop.
Detingueu-vos, barcelonins, amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els ulls a aquest viure massa barrocament virolat, massa pintoresc, que us envolta. Figureu-vos una Ciutat -he dit "una Ciutat", i no un campament de pedra-, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i constantment renovellada alhora. Imagineu son lloc més cèntric, més vivent.. ¿Veieu el quadro? En la gran plaça pública els grans edificis públics -columnates i escalinates- drets i sòlids, severs. Entre ells, cases particulars, sòlides, històriques també, opulentes en rètols i anuncis. Aquí, desembocant-hi, una gran artèria comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix, nota alegre, una reixa de gran parc. Estàtues, fonts. D'aquí i d'allí i pel mig, i arreu -divergentes, oposades, contraposades, sempre harmòniques- les grans onades de la multitud, vivents braços cívics...
Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta. Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor es posa a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant. L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar el seu cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman és amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament.

El Noucentisme va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el 1906 amb les publicacions següents: Glosari, que és una recopilació de les columnes periodístiques que publicà Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya. Abasta fins al 1923, any en què va ser proclamada la dictadura de Primo de Rivera.

Els noucentistes crearen institucions tan importants com l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra impulsà la normativització de la llengua amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1923).

L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors estructura en tres aspectes bàsics:

• Noucentisme. Significava el rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural. Hi ha un afany per actuar en tots els àmbits de la societat.
• Arbitrarisme. S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Defensa una literatura rigorosa i, des del punt de vista lingüístic, pretén normativitzar la llengua.
• Classicisme. Implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat. La ciutat representa el domini del caos per la raó i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

Graella substitució pronominal.

Clica per fer-la més gran


Subratlla els CRV i els CC d'aquestes oracions i substitueix-los per pronoms:

a) Nena, camina per la vorera:
b) Sr. Mas, li truquen de L'Hospitalet:
c) He optat per seguir aquest camí:
d) Arribaran la setmana que ve:
e) Confia plenament en tu:
f) Treu el cava de la nevera:
g) Penso en tu:
h) Discuteixen de política:
i) Ha contribuït activament en la campanya política:


Ampliació (els farem a classe):

a) El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu.
b) L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual.
c) Pensa anar fins a Calella amb bicicleta.
d) M'he assabentat del teu problema.
e) Renoi, brames com un ase.
f) Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant.
g) Ja no confio en tu.



solució...



a) El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu. (CC) El iot del financer s’HI dirigeix
b) L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual. (CRV) L’empresa HI ha optat.
c) Pensa anar fins a Calella amb bicicleta. (CC) HI pensa anar amb bicicleta.
d) M'he assabentat del teu problema. (CRV( Me N’he assabentat.
e) Renoi, brames com un ase. (CC) Renoi, HI brames.
f) Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant. (CRV) Els meus veïns s’HI dediquen.
g) Ja no confio en tu. (CRV) Ja no HI confio.

dilluns, 15 de maig del 2017

Estil dircet i indirecte.

Assenyala els trets lingüístics característics de l'estil directe i transforma el diàleg a estil indirecte.

- Vindràs demà a passejar per Collserola?  -preguntà la Teresina.
-No crec, perquè ahir em vaig fer mal al genoll –explicà la Maria.
- Potser seria millor que hi anéssim d’aquí a uns dies, no? Així el genoll ja no et farà mal –proposà la Teresina.
-No, no, de cap manera, no cal que ho canviïs per mi. Aneu-hi vosaltres i jo ja vindré a la sortida de la setmana vinent.



Proposta de solució:









La Teresina preguntà a la Maria si aniria l’endemà a passejar per Collserola. Ella li respongué que no ho creia perquè el dia anterior s’havia fet mal al genoll. La Teresina li proposà que potser seria millor que hi anessin al cap d’uns dies perquè d’aquesta manera el genoll ja no li faria mal. La Maria protestà i digué que de cap manera, que no calia que ho canviessin per ella. Demanà que hi anessin elles i afirmà que ella aniria a la sortida de la setmana següent.






dilluns, 8 de maig del 2017

Les Preposicions

1. PREZI (bàsic) sobre les preposicions A/EN:

https://prezi.com/dwbtbgwljmpn/preposicions/

2. Canvi i caiguda de preposició:

a. Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tenir en compte que AMB i EN no poden anar davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per A i DE. 
 b. Totes quatre cauen davant la conjunció que.
 c. La construcció en + infinitiu nomésvalor temporal, i és sempre equivalent a la construcció quan + verb conjugat. És totalment incorrecta la construcció en + infinitiu amb valor causal, ex: en ser major d'edat, conduiràs > quan sigues major d'edat, conduiràs.

*Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos [en complir].
*La proposta concreta consisteix 
a incorporar el concepte de videoclip a la difusió de les seves activitats [en incorporar].
* Tinc interés a veure't [de veure't].
* Van començar a estudiar en veure'm (=quan em van veure).
* L'han amenaçat d'acomiadar-la [amb acomiadar-la].
*En cas 
que aquesta acció no es duga a terme, haurem de pensar una solució [de que].
* Us ho diem amb l'esperança 
que aquesta lamentable situació no es torne a produir [de que].
* No hi ha maneres 
que funcioni [de que].
* La van informar que [o del fet que] els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica [de que].
* Alguns estudiants es queixen 
que la cooperativa venga el programari més car [de que].




dimecres, 3 de maig del 2017

Més pràctica de substitució pronominal (4t ESO)

1. Tramet l'informe als tècnics.
CD:
CI:
Combinació:

2. Agafa això al meu cosí.
CD:
CI:
Combinació:

3. Compra una bicicleta al seu amic.
CD:
CI:
Combinació:

4. Reparteix sucre als venedors.
CD:
CI:
Combinació:

5. Explica els pronoms als alumnes.
CD:
CI:
Combinació:

6: L'altre dia la meua companya va esponjar aigua de la dutxa.
CD:

dimarts, 2 de maig del 2017

Registres

Registre: variació de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació comunicativa. Depenent el propòsit del parlant i el grau de formalitat, en farem ús d'un o d'un altre.

Dins dels registres formals distingim:
  • El registre científic o tècnic
Propi dels textos científics i tècnics, transmesos, generalment, pel canal escrit.
Propòsit: descripció i explicació objectiva.
Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
Tema especialitzat.
Llenguatge clar i precís; ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat (paraules monosèmiques).
Abundància de tecnicismes propis de la denotació (llenguatge especialitzat i neologismes).
Ús de connectors causals, consecutius i explicatius.
  • El registre literari
Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística.Predomina una voluntat estètica i un propòsit subjectiu. 
 Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques,...
Llenguatge polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).
Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...
Té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial i, fins i tot, la vulgar en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.
  • El registre jurídic i administratiu
Registre relacionat amb l’administració i el món judicial (decrets, lleis, instàncies).
Canal escrit, generalment.
Els registres informals
  • El registre col·loquial
Propi  de la conversa espontània i, generalment, el canal és oral.
Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana.
Propòsit subjectiu.
Grau de formalitat baixa, amb interferències del castellà.
Sintaxi poc elaborada: alteració de l’ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la juxtaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades, onomatopeies...
Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes...

Pràctica pronoms febles (4tESO)

Assenyala el CD i fes la substitució pronominal.
Si trobes algun CI fes la substitució igualment. 

1. Joan busca bolets a la muntanya.
2. Vols l'entrepà?
3. Andreu canta moltes cançons a la dutxa.
4. M'han dit això.
5. Fa els exercicis de valencià al llit.
6. Van veure tres pardals blaus.
7. Els amics d'Emili agafen diverses pedres del terra.
8. Menja açò abans d'entrar a classe.
9. Beu aigua cada dia.

Substitució pronominal del CD

teoria

a. Si el CD té per nucli un substantiu introduït per l’article, un demostratiu o un possessiu, és a dir, si és un CD determinat, el pronom que el substituirà prendrà les formes el, la, el, els, segons el gènere i el nombre del substantiu.

ex: Veig aquell poble > El veig
ex: Trobe la Montserrat > La trobe

b. Si el nucli del CD és un substantiu indeterminat o introduït per un quantitatiu, numeral (és a dir, un mot que indiqui d’alguna manera quantitat), aleshores serà substituït pel pronom en.

ex: Busca bolets > En busca
ex: Volien dos entrepans > En volien dos.

c. Quan el CD és tota una oració, aleshores el substituïm pel pronom ho. Igualment si el CD està representat pels mots neutres això, allò:

ex: Volien que la mare anés al mercat > Ho volien
ex: Em dius això o no? > M'ho dius o no?

* Si encara no ho tens clar, visita els vídeos del canal de Youtube de la matèria: https://www.youtube.com/channel/UCdDgDXQUVqR87ky8CYiMfIw/videos

VOLEM TV3