Treball mapes (4t)

Romanització: el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits En tota la part occidental, la cultura romana es va imposar sobre les indígenes, fins al punt que es va generalitzar el llatí, la llengua que parlaven els soldats conqueridors i punt de partida de moltes de les llengües actuals (italià, castellà, català, francès, etc.). Així, el llatí era la llengua emprada tant pel poble (amb molts dialectalismes segons la regió) com per la gent culta.

També es van adoptar les formes de vida dels romans i es va difondre el culte a les seves divinitats. Aquest procés, però, no va resultar tan intens a la part oriental de l’Imperi.

Invasions bàrbares: Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: Durant la decadència de l'Imperi romà, van ser molts els pobles bàrbars (estrangers) que, aprofitant les dissidències internes, es van aproximar a les seves fronteres i s'hi van establir, pressionant de manera permanent per entrar-hi. Els bàrbars van aconseguir penetrar-hi lentament entre els segles I i IV, i s'establiren a l'interior fins que, finalment, pressionats per altres pobles, ho van fer de forma violenta. Les invasions bàrbares, en tant que causants de la caiguda de l'Imperi romà, es consideren l'inici de l'edat mitjana.

Les llengües romàniques:  El llatí fou la llengua que els romans implantaren en els territoris que anaven conquerint. La llengua que parlaven els soldats, comerciants i administratius s’anomenava llatí vulgar, i era un llatí diferent al clàssic, que era més acadèmic i uniforme. A la vegada, els estaments eclesiàstics i els polítics empraven el llatí clàssic per a divulgar els seus escrits i doctrines. La manca d’uniformitat a l’hora de parlar la llengua i d’altres factors de contacte amb les llengües autòctones en els territoris conquerits i que afecten al substrat, així com també la influència de les llengües veïnes, anomenada adstrat, van provocar la fragmentació de les llengües i posteriorment l’aparició de les llengües romàniques. Es coneix amb el nom de llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí. A dia d’avui existeixen nou llengües romàniques: el català, el castellà, l’occità, el francès, el galaicoportuguès, l’italià.

Marca hispànica: els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus[nota 1] per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions provinents del califat de Còrdova

Al Andalus: territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492

Homilies d'Organyà: Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català, trobat a la rectoria d’Organyà (Alt Urgell). Es tracta de sis sermons amb comentaris de diversos evangelis redactats, amb un estil planer i directe, cap a la fi del segle XII o el principi del XIII.