Avaluem el primer trimestre.

Entra en aquest enllaç i avalua la primera avaluació.
Important: ser sincer!
Quan tingues una pregunta en la qual has d'escriure...escriu més enllà de monosíl·labs.
Com més informació tinga del que penses, millor podré fer les classes :-)

Gràcies!

Enllaç: https://forms.gle/hmKtSUoX3sd7AJZs7

Activitats [s] i [z].

1. Dictat: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b2/s-ss-c-c-z/

2. Completa les frases següents amb les lletres que representen la essa sonora. Tria en cada cas l'opció correcta: http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_04/442.htm

3. Substitueix el so sonor [z] per les lletres s o z, i el so sord [s], per s, ss, c o ç. Tria en cada cas l'opció correcta: http://e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_04/440.htm

4. Escriu el plural de les paraules següents tenint en compte que algunes doblen la essa: http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_04/446.htm

5. Pronuncia en veu alta les paraules següents (les primeres tenen una essa sonora, i les segones, una essa sorda) i, d’acord amb el sentit, escriu l'opció adequada en cada frase: http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_04/447.htm

Elements text narratiu.

Analitzem els següents elements narratius del següents conte:

L’espai, el temps i el ritme. Recursos lingüístics
ESPAI
TEMPS
ORDRE NARRATIU
RECURSOS LINGÜÍSTICS
Defineix	Panses, figues, panera, mel i mató, aparador, tortell.
Quina varietat lingüística és? Justifica la resposta.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/una-ma-de-contes/quin-nadal/video/5481751/

LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES: CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL.

La llengua catalana presenta dues grans varietats geogràfiques:

Les sibilants. Sons sonors i sords: [S] i [Z].

Escrivim S:

* A començament de paraula: sal, sofre, sabata, sentinella, sabó...
* Darrere i davant de consonant: cansar, pensament, copsar, tensar, corsari, observador, estranger, estendre, restar, escriure, traslladar, piscina, intensitat...
* Al final de paraula: lluminós, tres, pis, cos, embaràs, plates, cols...
* Entre vocals, quan és sonora: casa, cosa...

Escrivim SS:

* Sempre entre vocals: massa, emissió, tossir, clàssic, terrassa, cassola, passar...
* Els compostos de:
    -gress-: agressor, transgressor, regressió, transgressió, progressió,...
    -miss-: admissió, omissió, transmissor, emissor...
    -press-: pressió, expressió, compressor, repressor, depressió, supressió...
* Els sufix:
    -íssm: boníssim, boníssima, boníssims, boníssimes.
* No escrivim SS després d'un prefix: antesala, polisèmia, telesèrie, unisex, entresòl, bisil·làbic, contrasenya, asimètric...
* Per formar el femení:

                      Masculí -S > +A                                        Masculí   -S > +ESSA
               
                   - Burgés > burgesa                                    - Metge > metgessa
                  - Marqués > marquesa.                              - Abat > abadessa.
  .                                                                                   - Alcalde > alcaldessa.
   Dupliquen la s en formar el femení (excepció).

• Els mots següents acabats en -es: espessa; exprés, expressa.
• Els mots següents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa.

  Dupliquen la s en formar el plural:

* Els masculins monosíl·labs o aguts acabats en s, ç, x, ix, tx afegeixen os: gas gasos, marquès marquesos, pis pisos, seriós seriosos, braç braços, capaç capaços (femení capaç capaces), feliç feliços (femení feliç felices), reflex reflexos, fix fixos, peix peixos, baix baixos, despatx despatxos...

* Un bon nombre dels acabats en s la doblen:

- Polisíl·labs acabats en às (menys gimnàs), és, ís (menys avís, compromís, encís, matís, país, paradís, permís, somrís, tornavís), òs (menys espòs, repòs), ós, ús (menys abús, desús, refús, obús, andalús).

- i els mots nas, pas, interés, gos, os, cos, mos, tros, bus i rus.

Escrivim C:

* Davant de: / e /, / i /: espècie, convèncer
* S’escriuen amb / c / els sufixos:
   -ància: elegància, importància, abundàcia...
   -ència: València, presència, ciència, intel·ligència...

Escrivim Ç:

* Davant de: / a /, / o /, / u /: puça, lliçó, peça, plaça, raça, llençol, forçut....
* A final de paraula: capaç, comerç, braç, dolç, veloç, feliç, calç
* Els sufixos:
    -ança /: esperança, confiança, fiança, lloança...
    -ença /: coneixença, creença, aparença, condolença...

Escrivim Z:

* En posició inicial: zero, zoològic, zona, zebra...
* Després de consonant: benzina, setze, pinzell, senzill... (excepte en el cas dels derivats de fons, dins i trans, per exemple: enfonsar, endinsar, transició...

Pràctica 4tC - Valencià inicial.

1. Gèneres literaris: http://materialsvalencia.blogspot.com/2018/10/generes-literaris-2nd.html

2. Canvi de grafia de la 1a conjugació. Estudieu els presents d'indicatiu:

* C>Ç: caçar: jo cace...

* C>QU: tancar: jo tanque...

* J>G: netejar: jo netege....

* G>GU: negar: jo negue...

3. Accentuació:

feu clic per a fer més gran

*Activitats autocorregibles:
- http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3
- Aguda? Plana o esdrúixola? :http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/accentuacio.htm

4. Verb ser i estar, present d'indicatiu.

5. Possessius:

feu clic per a fer més gran

Activitats UD1 (2n ESO)

Dictat B/V: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b1/b-v/

Sinònims i antònims: http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_04/activitats/423.htm
`
Joc: https://es.educaplay.com/recursos-educativos/585734-sinonims_i_antonims.html

Gènere i nombre: http://cliquemjunts.blogspot.com/2016/02/el-nom-genere-i-nombre.html?m=1

Els monstres valencians.

http://biblioeliastormo.blogspot.com/2018/10/tots-sants-i-els-monstres-valencians.html

Pràctica verbs velaritzats.

1. Jo no (beure; present ind.) _____ cervesa i si encara que en (beure; present subj.)  _____ no m'agradaria.
2. Ara jo li (escriure; present ind.) _____ un Whatsapp. Espere que ella també me n'________ un (escriure; present subj.).
3. Jo no (encendre; present ind.) ______ mai foc al bosc. I no cal que ningí n'______mai (encendre; present subj.)
4. Vol que jo (estendre; present subj.) ________ la roba al terrat.
5. M'agradaria que (entendre; present subj.) ________________ per què ho he fet.
6. Jo no us (reconéixer; present ind.) _________ quan parleu així.
7. M'interessa que quan ell us (veure; present subj.) ______ no us (reconéixer; present subj.) __________.
8. Tranquil que no em (moure; present ind.) ______ res. Molt bé, vull que no et (moure; present subj.) ________.
9. T'agrada com (riure; present ind.) ______? Ja sé que no vols que jo (riure; present subj.) ________ més així.

Paraules amb significat diferent segons el gènere.

ES A DIR

El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

http://esadir.cat/gramatica/morfologia/mfsignifdif

Treball mapes (4t)

Romanització: el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits En tota la part occidental, la cultura romana es va imposar sobre les indígenes, fins al punt que es va generalitzar el llatí, la llengua que parlaven els soldats conqueridors i punt de partida de moltes de les llengües actuals (italià, castellà, català, francès, etc.). Així, el llatí era la llengua emprada tant pel poble (amb molts dialectalismes segons la regió) com per la gent culta.

També es van adoptar les formes de vida dels romans i es va difondre el culte a les seves divinitats. Aquest procés, però, no va resultar tan intens a la part oriental de l’Imperi.

Invasions bàrbares: Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: Durant la decadència de l'Imperi romà, van ser molts els pobles bàrbars (estrangers) que, aprofitant les dissidències internes, es van aproximar a les seves fronteres i s'hi van establir, pressionant de manera permanent per entrar-hi. Els bàrbars van aconseguir penetrar-hi lentament entre els segles I i IV, i s'establiren a l'interior fins que, finalment, pressionats per altres pobles, ho van fer de forma violenta. Les invasions bàrbares, en tant que causants de la caiguda de l'Imperi romà, es consideren l'inici de l'edat mitjana.

Les llengües romàniques:  El llatí fou la llengua que els romans implantaren en els territoris que anaven conquerint. La llengua que parlaven els soldats, comerciants i administratius s’anomenava llatí vulgar, i era un llatí diferent al clàssic, que era més acadèmic i uniforme. A la vegada, els estaments eclesiàstics i els polítics empraven el llatí clàssic per a divulgar els seus escrits i doctrines. La manca d’uniformitat a l’hora de parlar la llengua i d’altres factors de contacte amb les llengües autòctones en els territoris conquerits i que afecten al substrat, així com també la influència de les llengües veïnes, anomenada adstrat, van provocar la fragmentació de les llengües i posteriorment l’aparició de les llengües romàniques. Es coneix amb el nom de llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí. A dia d’avui existeixen nou llengües romàniques: el català, el castellà, l’occità, el francès, el galaicoportuguès, l’italià.

Marca hispànica: els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus[nota 1] per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions provinents del califat de Còrdova

Al Andalus: territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492

Homilies d'Organyà: Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català, trobat a la rectoria d’Organyà (Alt Urgell). Es tracta de sis sermons amb comentaris de diversos evangelis redactats, amb un estil planer i directe, cap a la fi del segle XII o el principi del XIII.

El substantiu: gènere i nombre.

Clica per a fer més gran

Clica per a fer més gran

Foto platja.

Heu de trobar:

* categories gramaticals.

* Classificació de tipus de substantius.

Descripció.

Recordeu l'esquema.

Entrevista "Infoaula UMH"

Bona vesprada!

Vos adjunte l'entrevista que ens vam fer dimecres 25 a la UMH.

Quin alumnat més top! 

Minuts > 3:40 a 23:23

ENLLAÇ 👉 http://radio.umh.es/files/2019/10/041019-Podcast-INFOAULA-UMH.mp3

Dossier d'investigació 'Diada del 9 d'Octubre'

Dossier d'investigació

Diada del 9 d'Octubre

Data actual: Any 2238

Localització General: Elx (Baix Vinalopó_País Valencià)

Sublocalització GPS: IES Montserrat Roig - 38.279600, -0.706660

Context Històric: els valencians i valencianes actuals d'aquesta època, a prop de la celebració dels mil anys de la nostra diada, hem oblidat l'essència de la nostra identitat històrica, cultural, social i lingüística. Després de la destrucció dels arxius generals i museus històrics del País, generats per la quarta Gran Guerra Mundial, i després de l'oblit i arraconament  que els valencians i valencianes hem fet a la nostra pròpia identitat, enviem aquest document als estudiosos corresponents perquè, amb la vostra inestimable ajuda, pugueu recuperar de les cendres de l'oblit algunes dades que poden ser de gran ajut i la primera pedra angular de la futura i desitjada recuperació nacional dels nostres drets nacionals: llengua, cultura, obres literàries i consciència de poble.

         Per això, des de la Resistència, perseguida i amagada (en un lloc del planeta del qual no podem donar cap informació per motius de màxima seguretat) preguem que doneu resposta a aquestes preguntes i al neguit que ara ens assoleix en aquests dies d'incertesa.

Sort. Molt depén de la vostra feina

1. Quin fet històric celebrem el 9 d'octubre els valencians i les valencianes? 

2. Quina data exacta té aquest fet històric?

3. Quina cultura dominava la ciutat de València i tota la Península en aquell moment? Quants segles van estar-hi? Explica el nom del seu regne i tres dades significatives.

4. Qui és Jaume I? Per què es diu així? Busca la llegenda del seu nom. 

5. Explica la llegenda de la Rata Penada.

6. Quins van ser els repobladors cristians? D'on venien?

7. Busca tres imatges que podrien representar la nostra diada. Què en representa cadascuna? Explica-ho.

8. Imagina't  que et demanen fer un escrit per un diari de l'època futura per commemorar la Diada del 9 d'octubre. Què escriuries? (5 línies)

Vaga? No serveix per a res....

Alguns dels drets aconseguits per les vagues i lluites dels treballadors:

* Jornada de 8 hores de treball.
* Dret a la baixa per maternitat i paternitat.
* Dret a la reducció de jornada per ser pares.
* Dret a tindre, almenys, un dia de descans.
* Vacunes pagades.
* Dret a vot de les dones.
* Pensió després de la jubilació.
* Cobrar l'atur.

I si eres dona...

Experiències desiguals: conflictes socials i respostes col·lectives

La dona casada no disposava d'autonomia personal o laboral, tampoc tenia independència econòmica i ni tan sols era propietària dels ingressos que generava el seu propi treball. Havia d'obeir al marit, necessitava la seua autorització per a ocupar activitats econòmiques i comercials, per a establir contractes i, fins i tot, per a realitzar compres que no fossen les del consum domèstic.

La llei tampoc reconeixia a les treballadores casades la capacitat necessària per a controlar el seu propi salari i establia que aquest havia de ser administrat pel marit. El poder del marit sobre la dona casada va ser reforçat, a més, amb mesures penals que castigaven qualsevol transgressió de la seua autoritat: per exemple, el Codi Penal va establir que la desobediència o l'insult eren suficients perquè la dona fos empresonada.

Així mateix, se li permetia a l'home mantenir relacions sexuals extra-matrimonials i les hi prohibia a la dona. El Codi Penal establia que si el marit assassinava o agredia a l'esposa o a l'amant d'aquesta, només seria desterrat durant un curt espai de temps. En la mateixa situació, les penes imposades a la dona eren molt més severes: al ser considerat parricidi l'assassinat del marit, la sentència era sempre presó perpètua.

Nash, Mary y Tavera, Susana.

Guia de la buena esposa.

De la comida 

“Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.” 

Del aspecto personal 

“Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo”. 

Del confort 

“Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa”. 

Del ruido 

“Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle”. 

Del diálogo 

“Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estress, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa”. 

De los gustos 

“Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo exterior con talante positivo”. 

Del sexo 

“Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte”.

Pilar Primo de Rivera (hermana de Primo de Rivera) 1953.

Sección femenina (rama femenina de la Falange española)

Ja veus, si eres dona has d'agrair a una feminista que....

* Pots votar.

* Reps igual salari al d'un home? (encara que no sempre és així).
* Anar a la Universitat i superar la frase “no cal que hi vages, tu de tota manera vas a casar-te".
* Pots sol·licitar qualsevol treball, no només un “treball per a dones”.
* Pots rebre i brindar informació sobre control de la fertilitat sense anar a presó.
* Eres mèdica, advocada, jutgessa o legisladora....
* Pots fer ús de pantalons sense ser excombregada per l''Església.
* Al teu cap li està prohibit pressionar-te a què et gites amb ell.
* Inicies un negoci i pots obtindre un préstec fent ús només el teu nom i els teus antecedents de crèdit.
* Estàs sota judici i se't permet testificar en la teua pròpia defensa .
* Tens una propietat que és només teua.
* Tens la custòdia de les teues filles i fills després d'un divorci o una separació.
* El teu marit et colpeja i això és il·legal i la policia el deté enlloc de alliçonar-te sobre cóm ser una millor esposa.
* Et cases i els teus drets humans i  civils no desapareixen dins dels drets drets del teu espòs.
* Pots triar entre ser mare o no quan tu vulgues i no segons els dictats d'un espòs esposo o un violador.

Manifestació divendres 27 setembre 2019 - 19h Plaça Baix - Elx

Activitat 3 (2nD)

Recordeu que el dossier és per dijous, no us oblideu.
Mentrestant, us deixe l'activitat que heu de fer per eixe dia.

Ànims!

Textos instructius (2nA).

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris.

Característiques dels textos instructius

* Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en forma esquemàtica i ordenada amb números (1, 2, 3), punts o guions.
* Ha de ser esquemàtic i concís, mitjançant les paraules imprescindibles.
* Il·lustracions o esquemes que complementen les instruccions i les fan més comprensibles.

Recursos lingüístics

Forma impersonal: Es col·loquen dues fitxes al mig del tauler…
Perífrasis verbals d’obligació: Tenim que col·locar (tenim + que + infinitiu), Hem de col·locar (Haver de + infinitiu)… / Cal col·locar (Cal + infinitiu)…Cal que col·loquem (Cal + que + frase).....
Imperatiu: Col·loca o col·loqueu; obre o obriu, endolla o endolleu…

Adverbis (així, a poc a poc…)
Adverbis acabats en –ment- (lentament, ràpidament…)
Oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.). Exemples: perquè connecte bé la Play, a fi que no faça contacte elèctric…
Verbs que indiquen finalitat (perseguir, proposar-se, pretendre…)

https://www.youtube.com/watch?v=5R2A7RG36MQ

Fresh Alvocat.

Els 15 diacrítics.

Els 15 accents diacrítics.

https://www.levante-emv.com/multimedia/videos/panorama/2018-11-29-158848-accents-diacritics-tres-minuts.html

Prova de nivell 4t ESO.

Una espècie, un llenguatge, moltes llengües (Jesús Tuson)

1. Busca dos exemples d’accent diacrític.

2. Per què conseqüència (l.10) porta accent? I dièresi? I per què en porta pèrdua (l.16)?

3. Busca 3 exemples d’accents aguts, plans i esdrúixols. Explica la regla.

4. Per què aïllat (l.13) porta dièresi?

5. Per què jònic i gòtic (l.21 i 22) porten l’accent obert?

6. Per què garantia (l.15) no porta accent?

7. La paraula amazònica (l.27) com sona, sonora o sorda? I gossos (l.3)?

8. Què creus que vol dir l’autor amb aquesta afirmació? “la diversitat és la garantia general i essencial de la vida, i qualsevol pèrdua representarà un perill, calculable o incalculable”

Reggaeton IES Montse!

Quin orgull! Quina feinassa! Quin Institut! Artistes!
Som els millors, som virals!
Sempre contra el masclisme!!

https://www.youtube.com/watch?v=fuxZ4_iqPy0

CV - Joan Fuster

CURRICULUM VITAE JOAN FUSTER i Ortells
Dades personals	Nom : Joan
	Cognoms: Fuster i Ortells
	Data naixement: 23 de novembre de 1922
	Estat civil: solter
	Telefon: 666666666
	Correu electrònic: joanfusterirtells@mailcat.cat
Formació acadèmica	Dret a la Universitat de València (1943-1947)
	Doctor Filologia Catalana (1985)
Experiència professional	Articulista: Las Províncias, Grup Torre, Diari Levante, Destino, La Vanguardia, El Correo catalán, Pont Blau, Serra d’Or
	Advocat a Sueca.
	Professor Universitat València (1983)
Idiomes	Català
	Espanyol
Obres més important publicades	Antologia de la poesia valenciana (1955)
	Nosaltres els valencians (1962)
	El País Valenciano (1962)
	Diccionari per a ociosos (1964)
	Combustible per a falles (1967)
Premis i reconeixements	El 1975 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
	Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983)
	Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. (1984)
	Primer president d'Acció Cultural del País Valencià (1978)
	l'Institut d'Estudis Catalans