I com no podia ser d'una altra forma, evoquem l'Ovidi per sentir la poesia amb la màgia pròpia amb la que ens té acostumats el nostre alcoià més estimat.
https://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs
No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.De sobte encara em pren aquell vent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l'amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).Es desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d'una orella.El nostre amor és un amor brusc i salvatgei tenim l'enyorança amarga de la terra,d'anar a rebolcons entre besos i arraps.Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Gran poema, gran poeta, gran recitador!
ResponElimina