Per assolir l'ideal col·lectiu, a través d'una cultura representativa, europea i cap al futur, els noucentistes, contraris al Modernisme, van imposant el seu programa, que té com a objectiu primer la formació d'una llengua literària comuna útil per a qualsevol disciplina. Les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (1913), les van promulgar Pompeu Fabra.
Característiques bàsiques:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 2 conceptes claus:
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
El màxim representat és Eugeni d'Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 — Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954). Propugnà uns ideals cívics que compartia amb el catalanisme ascendent en tant que reiterà la teoria de l'arbitrarisme i elaborà la doctrina estètica del que en digué Noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Amb el pseudònim de Xènius col·laborà a El Poble Català, el 1906, en el Glosari de La Veu de Catalunya.
Els noucentistes creien en el concepte d'urbanitat i civisme instal·lat a la gran ciutat de Barcelona. Era un dels seus objectius més destacats. Eugeni d'Ors és un gran defensor d'aquesta teoria, tal i com ho demostra a una de les seues gloses, anomenada Urbanitat.
Veiem un extracte:
"Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta.
Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant.
L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada