Pablo Picasso. Les demoiselles d'Avignon, 1907.
Pablo Picasso. Els tres Músics, 1921.
Wassily Kandinsky. Composició VIII, 1923.
dijous, 7 d’abril del 2011
Pintura i Avantguardes.
Salvador Dalí. Cignes reflectint elefants, 1937.
Pablo Picasso. Les demoiselles d'Avignon, 1907.
Pablo Picasso. Els tres Músics, 1921.
Wassily Kandinsky. Composició VIII, 1923.
Pablo Picasso. Les demoiselles d'Avignon, 1907.
Pablo Picasso. Els tres Músics, 1921.
Wassily Kandinsky. Composició VIII, 1923.
Modernisme.
* Moviment cultural produït a Occident a la fi del s. XIX i al començament del s. XX.
* A Catalunya, tractà d'inserir l'art en tots els àmbits de la vida (1888-1911):
- Antoni Guadí (arquitectuta).
- Santiago Rusiñol (pintura).
- Masriera (orfebreria).
-Isaac Albéñiz (música).
- Joan Maragall (literatura).
* La importància del canvi de segle.
* Posar la cultura catalana a nivell europeu.
* Transformar la societat a través de la cultura.
* Trencament amb el passat. Intenció de crear una cultura nacional, moderna i europea.
* Acceptació indiscriminada de tot allò que siga modern pel fer de ser-ho.
* Més que un corrent artístic, és un procés de renovació d'una cultura i de la societat.
* Fills de burgesos que anaven contra corrent en una societat ancorada en el passat. Contradicori, perquè anaven contra la burgesia ancorada en el passat de la qual provenien.
* Característiques:
- Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes
Joan Maragall (Barcelona, 1860 — 1911).
* A Catalunya, tractà d'inserir l'art en tots els àmbits de la vida (1888-1911):
- Antoni Guadí (arquitectuta).
- Santiago Rusiñol (pintura).
- Masriera (orfebreria).
-Isaac Albéñiz (música).
- Joan Maragall (literatura).
* La importància del canvi de segle.
* Posar la cultura catalana a nivell europeu.
* Transformar la societat a través de la cultura.
* Trencament amb el passat. Intenció de crear una cultura nacional, moderna i europea.
* Acceptació indiscriminada de tot allò que siga modern pel fer de ser-ho.
* Més que un corrent artístic, és un procés de renovació d'una cultura i de la societat.
* Fills de burgesos que anaven contra corrent en una societat ancorada en el passat. Contradicori, perquè anaven contra la burgesia ancorada en el passat de la qual provenien.
* Característiques:
- Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes
Joan Maragall (Barcelona, 1860 — 1911).
El Cant de la Senyera
Les Avantguardes.
Les Avantguardes són nous plantejaments estètics, culturals i filosòfics que busquen un trencament amb allò establert, basat en la potenciació de valors com la irracionalitat, l'absurd, l'instint i la destrucció de la tradició.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, que a Catalunya, en alguns casos no podem separar de la pintura per comprendre'ls.
El Cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.
El Dadaisme representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que represente l'expressió tradicional. Una teoria de l'origen del nom del grup prové del so que fan els xiquets petits (dada) com a màxims exponents del món espontani.
El Surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les seues obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment ens servirà moltíssim conéixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes, entre altres, a la seua obra.
El Futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en les paraules en llibertat, els cal•ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.
Algunes de les directrius del Manifest Futurista:
1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel•lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, que a Catalunya, en alguns casos no podem separar de la pintura per comprendre'ls.
El Cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.
El Dadaisme representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que represente l'expressió tradicional. Una teoria de l'origen del nom del grup prové del so que fan els xiquets petits (dada) com a màxims exponents del món espontani.
El Surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les seues obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment ens servirà moltíssim conéixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes, entre altres, a la seua obra.
El Futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en les paraules en llibertat, els cal•ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.
Algunes de les directrius del Manifest Futurista:
1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel•lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
Noucentisme.
Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del s. XX. Els principals banderers —Eugeni d'Ors, Josep Carner- entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme. El 1906 representa la desclosa victoriosa del moviment, que a poc a poc anà bastint tot un programa, gràcies especialment a la plataforma de govern que representà el poder de Prat de la Riba.
Per assolir l'ideal col·lectiu, a través d'una cultura representativa, europea i cap al futur, els noucentistes, contraris al Modernisme, van imposant el seu programa, que té com a objectiu primer la formació d'una llengua literària comuna útil per a qualsevol disciplina. Les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (1913), les van promulgar Pompeu Fabra.
Característiques bàsiques:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 2 conceptes claus:
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
El màxim representat és Eugeni d'Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 — Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954). Propugnà uns ideals cívics que compartia amb el catalanisme ascendent en tant que reiterà la teoria de l'arbitrarisme i elaborà la doctrina estètica del que en digué Noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Amb el pseudònim de Xènius col·laborà a El Poble Català, el 1906, en el Glosari de La Veu de Catalunya.
Els noucentistes creien en el concepte d'urbanitat i civisme instal·lat a la gran ciutat de Barcelona. Era un dels seus objectius més destacats. Eugeni d'Ors és un gran defensor d'aquesta teoria, tal i com ho demostra a una de les seues gloses, anomenada Urbanitat.
Veiem un extracte:
"Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta.
Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant.
L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament".
Per assolir l'ideal col·lectiu, a través d'una cultura representativa, europea i cap al futur, els noucentistes, contraris al Modernisme, van imposant el seu programa, que té com a objectiu primer la formació d'una llengua literària comuna útil per a qualsevol disciplina. Les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (1913), les van promulgar Pompeu Fabra.
Característiques bàsiques:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 2 conceptes claus:
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
El màxim representat és Eugeni d'Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 — Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954). Propugnà uns ideals cívics que compartia amb el catalanisme ascendent en tant que reiterà la teoria de l'arbitrarisme i elaborà la doctrina estètica del que en digué Noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Amb el pseudònim de Xènius col·laborà a El Poble Català, el 1906, en el Glosari de La Veu de Catalunya.
Els noucentistes creien en el concepte d'urbanitat i civisme instal·lat a la gran ciutat de Barcelona. Era un dels seus objectius més destacats. Eugeni d'Ors és un gran defensor d'aquesta teoria, tal i com ho demostra a una de les seues gloses, anomenada Urbanitat.
Veiem un extracte:
"Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta.
Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant.
L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
VOLEM TV3
