dimecres, 7 de desembre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
Pendents Setembre.
SEGON D'ESO:
• Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 10, 11.
Tema 2: 24, 25, 26
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 41, 42, 44.
Tema 4: 60, 61, 62, 66.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 76, 78.
Tema 6: 92, 93, 94, 95.
Tema 7: 116, 117 i 118.
TERCER D'ESO:
• Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14.
Tema 2: 24, 25, 26, 27, 28.
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 42, 44, 45
Tema 4: 60, 61, 62.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 76, 78, 86.
Tema 6: 92, 93, 94,
Tema 7: 116, 117.
QUART D'ESO:
•Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 17.
Tema 2: 24, 25 28.
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 41, 42, 43, 44, 45, 50.
Tema 4: 61, 62, 69.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 77, 78, 79, 85, 86.
Tema 6: 92, 93, 94, 95, 101, 102.
Tema 7: 112, 113.
PER TOTS ELS CURSOS:
S’ha de tenir en compte les activitats que hem anant fent al llarg del curs a la llibreta. L’examen està centrat de forma directa amb aquestes activitats que proposa el llibre per cadascun dels apartats.
També seria fonamental revisar la pàgina web que s’ha anat consultant al llarg del curs (materialsvalencia.blogspot.com) tant per ampliar conceptes, com per revisar explicacions i per tenir contacte directe amb el professor per solucionar i preguntar dubtes.
L'examen de recuperació de setembre serà el 2 de setembre a les 8:00 hores.
• Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 10, 11.
Tema 2: 24, 25, 26
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 41, 42, 44.
Tema 4: 60, 61, 62, 66.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 76, 78.
Tema 6: 92, 93, 94, 95.
Tema 7: 116, 117 i 118.
TERCER D'ESO:
• Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14.
Tema 2: 24, 25, 26, 27, 28.
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 42, 44, 45
Tema 4: 60, 61, 62.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 76, 78, 86.
Tema 6: 92, 93, 94,
Tema 7: 116, 117.
QUART D'ESO:
•Continguts específics del llibre que es fa necessari reforçar per l’examen de recuperació de setembre:
1a AVALUACIÓ:
Tema 1: 8, 9, 17.
Tema 2: 24, 25 28.
2a AVALUACIÓ:
Tema 3: 40, 41, 42, 43, 44, 45, 50.
Tema 4: 61, 62, 69.
3a AVALUACIÓ:
Tema 5: 77, 78, 79, 85, 86.
Tema 6: 92, 93, 94, 95, 101, 102.
Tema 7: 112, 113.
PER TOTS ELS CURSOS:
S’ha de tenir en compte les activitats que hem anant fent al llarg del curs a la llibreta. L’examen està centrat de forma directa amb aquestes activitats que proposa el llibre per cadascun dels apartats.
També seria fonamental revisar la pàgina web que s’ha anat consultant al llarg del curs (materialsvalencia.blogspot.com) tant per ampliar conceptes, com per revisar explicacions i per tenir contacte directe amb el professor per solucionar i preguntar dubtes.
L'examen de recuperació de setembre serà el 2 de setembre a les 8:00 hores.
dilluns, 20 de juny del 2011
fotos Viatge 4t ESO
Al final he pensat que no pujaré les fotos, les entregaré personalment a aquelles persones que estiguen interessades (passeu aquestos dies per la sala de profressors). Les meues fotos ocupen 1GB.
Gran viatge el que ens hem fem!!!!
Gràcies a tots i totes!
Gran viatge el que ens hem fem!!!!
Gràcies a tots i totes!
dimarts, 24 de maig del 2011
Oracions Compostes.
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA:
Al ser subordinada significa que aquesta té una dependència gramatical d'una altra que és l'oració principal; necessita de la principal per tindre sentit. I és substantiva perquè tota l'oració subordinada es pot substituir per un substantiu (o sintagma nominal) i, per tant, realitza la funció sintàctica d'un substantiu (Subjecte, CD, CI, Atribut, C.Agent, CRV...).
La subordinada substantiva té una conjunció que fa de nexe entre la oració principal i la mateixa subordinada.
ex: Volia que vingueres.
Oració principal: (ell) volia
Oració Subordinada Substantiva: que vingueres. Canviem aquesta oració per un SN: que vingueres = la teua arribada. Analitzem l'oració restant, com si fos una oració simple:
*(ell) Volia la teua arribada.
Si analitzem la teua arribada, fa funció de CD, per tant, l'oració subordinada substantiva (que vingueres) també fa funció de CD.
També podem descobrir la funció de la subordinada substantiva per altre raonament. No pot fer una funció que ja tinga l'oració principal. Com l'oració principal té subjecte (ell), la subordinada no pot fer la funció de subjecte; com a la principal no té un verb copulatiu, la subordinada no pot fer la funció d'atribut; com el verb de la principal no és passiu, la subordinada no pot fer funció d'agent, etc.
ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA (o de RELATIU).
Al ser subordinades significa que aquesta té una dependència gramatical d'una altra que és l'oració principal; necessita de la principal per tindre sentit. I és adjectiva perquè tota l'oració subordinada es pot substituir per un adjectiu, per tant fa funció de CN.
A més a més, el nexe de la subordinada adjectiva és un pronom relatiu. Com a pronom que és, el nexe el podem substituir per un nom (que li diem antecedent, perquè està abans). Per tant, el pronom relatiu és nexe i fa funció sintàctica.
ex. El llibre que vols és blau.
Oració principal: El llibre (...) és blau.
Oració adjectiva: que vols
El QUE fa la funció de nexe i de pronom relatiu; i com a pronom que és, el podem substituir pel seu antecent (el llibre), ens quedarà aquesta oració simple:
*que vols = el llibre vols.
...que si la ordenem serà: (tu) vols el llibre.
La funció de el llibre és CD per tant el pronom relatiu QUE també fa la funció de CD.
Al ser subordinada significa que aquesta té una dependència gramatical d'una altra que és l'oració principal; necessita de la principal per tindre sentit. I és substantiva perquè tota l'oració subordinada es pot substituir per un substantiu (o sintagma nominal) i, per tant, realitza la funció sintàctica d'un substantiu (Subjecte, CD, CI, Atribut, C.Agent, CRV...).
La subordinada substantiva té una conjunció que fa de nexe entre la oració principal i la mateixa subordinada.
ex: Volia que vingueres.
Oració principal: (ell) volia
Oració Subordinada Substantiva: que vingueres. Canviem aquesta oració per un SN: que vingueres = la teua arribada. Analitzem l'oració restant, com si fos una oració simple:
*(ell) Volia la teua arribada.
Si analitzem la teua arribada, fa funció de CD, per tant, l'oració subordinada substantiva (que vingueres) també fa funció de CD.
També podem descobrir la funció de la subordinada substantiva per altre raonament. No pot fer una funció que ja tinga l'oració principal. Com l'oració principal té subjecte (ell), la subordinada no pot fer la funció de subjecte; com a la principal no té un verb copulatiu, la subordinada no pot fer la funció d'atribut; com el verb de la principal no és passiu, la subordinada no pot fer funció d'agent, etc.
ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA (o de RELATIU).
Al ser subordinades significa que aquesta té una dependència gramatical d'una altra que és l'oració principal; necessita de la principal per tindre sentit. I és adjectiva perquè tota l'oració subordinada es pot substituir per un adjectiu, per tant fa funció de CN.
A més a més, el nexe de la subordinada adjectiva és un pronom relatiu. Com a pronom que és, el nexe el podem substituir per un nom (que li diem antecedent, perquè està abans). Per tant, el pronom relatiu és nexe i fa funció sintàctica.
ex. El llibre que vols és blau.
Oració principal: El llibre (...) és blau.
Oració adjectiva: que vols
El QUE fa la funció de nexe i de pronom relatiu; i com a pronom que és, el podem substituir pel seu antecent (el llibre), ens quedarà aquesta oració simple:
*que vols = el llibre vols.
...que si la ordenem serà: (tu) vols el llibre.
La funció de el llibre és CD per tant el pronom relatiu QUE també fa la funció de CD.
diumenge, 15 de maig del 2011
Treball (voluntari) de lectura.
Ja podeu descarregar-vos el capítol que he penjat de "El Hòbbit" de J.R.R Tolkien per fer el treball voluntari per qui vulga pujar nota al 3r Trimestre.
L'he penjat en dos entrades. Són 11 imatges en total. La primera té des de les pàgines 69-79; la segona entrada, des de la 80-88. Són imatges per tan cliqueu en cadascuna d'elles, i quan s'obran les imatges en altra finestra poseu el ratolí damunt de la imatge i li doneu al botó dret del ratolí i cliqueu sobre l'opció "Nombra y guarda la imagen". Les guardeu al vostre PC i ja les trindreu preparades per llegir.
El treball constarà dels següents punts:
* Portada: dades personals, dades del professor i data de lliurament.
* Resum del capítol: 15 línies.
* Descripcció física de Gollum i de la seua caverna (5 línies).
* Justifica el títol del capítol. Per què té aquest títol?
* Descriu a quin subgénere pertany. Enumera 5 característiques principals. Exemplifica cada característica amb algun passatge del capítol.
* Estructura del capítol: introducció, desenvolupament i desenllaç. D'on a on va cada part.
* Busca 20 paraules desconegudes i la seua traducció.
* Què t'ha semblat el final del capítol? Fes un final alternatiu (5-8 línies).
La data de presentació: setmana del 6 al 10 de juny.
Ànims!
L'he penjat en dos entrades. Són 11 imatges en total. La primera té des de les pàgines 69-79; la segona entrada, des de la 80-88. Són imatges per tan cliqueu en cadascuna d'elles, i quan s'obran les imatges en altra finestra poseu el ratolí damunt de la imatge i li doneu al botó dret del ratolí i cliqueu sobre l'opció "Nombra y guarda la imagen". Les guardeu al vostre PC i ja les trindreu preparades per llegir.
El treball constarà dels següents punts:
* Portada: dades personals, dades del professor i data de lliurament.
* Resum del capítol: 15 línies.
* Descripcció física de Gollum i de la seua caverna (5 línies).
* Justifica el títol del capítol. Per què té aquest títol?
* Descriu a quin subgénere pertany. Enumera 5 característiques principals. Exemplifica cada característica amb algun passatge del capítol.
* Estructura del capítol: introducció, desenvolupament i desenllaç. D'on a on va cada part.
* Busca 20 paraules desconegudes i la seua traducció.
* Què t'ha semblat el final del capítol? Fes un final alternatiu (5-8 línies).
La data de presentació: setmana del 6 al 10 de juny.
Ànims!
dilluns, 9 de maig del 2011
Còmic valencià!
Ja podeu descarregar a la part de DOCUMENTS PDF el document que he penjat amb diversos personatges pel treball del 3r trimestre.
Ànim i sort!
Ànim i sort!
dilluns, 2 de maig del 2011
Tutorial per descarregar documents PDF...
Quan cliqueu el document haureu de tornar a clicar sobre el quadre amb text blau que diu Click here to start download from MediaFire... (us deixe una captura de pantalla baix del tot). Us demanarà desar-lo al vostre PC o potser el baixarà directament a la carpeta on normalment us descarregueu els vostres arxius. No té cap dificultat.
Haureu de tindre instal·lats el Adobe Reader, que m'imagine que ja el teniu instal·lat. Si no, podeu descarregar-lo a Internet, és gratuït i legal. Us deixe el link de la pàgina oficial:
http://get.adobe.com/es/reader/
Si teniu dubtes, pregunteu-me.
Haureu de tindre instal·lats el Adobe Reader, que m'imagine que ja el teniu instal·lat. Si no, podeu descarregar-lo a Internet, és gratuït i legal. Us deixe el link de la pàgina oficial:
http://get.adobe.com/es/reader/
Si teniu dubtes, pregunteu-me.
dijous, 7 d’abril del 2011
Pintura i Avantguardes.
Salvador Dalí. Cignes reflectint elefants, 1937.
Pablo Picasso. Les demoiselles d'Avignon, 1907.
Pablo Picasso. Els tres Músics, 1921.
Wassily Kandinsky. Composició VIII, 1923.
Pablo Picasso. Les demoiselles d'Avignon, 1907.
Pablo Picasso. Els tres Músics, 1921.
Wassily Kandinsky. Composició VIII, 1923.
Modernisme.
* Moviment cultural produït a Occident a la fi del s. XIX i al començament del s. XX.
* A Catalunya, tractà d'inserir l'art en tots els àmbits de la vida (1888-1911):
- Antoni Guadí (arquitectuta).
- Santiago Rusiñol (pintura).
- Masriera (orfebreria).
-Isaac Albéñiz (música).
- Joan Maragall (literatura).
* La importància del canvi de segle.
* Posar la cultura catalana a nivell europeu.
* Transformar la societat a través de la cultura.
* Trencament amb el passat. Intenció de crear una cultura nacional, moderna i europea.
* Acceptació indiscriminada de tot allò que siga modern pel fer de ser-ho.
* Més que un corrent artístic, és un procés de renovació d'una cultura i de la societat.
* Fills de burgesos que anaven contra corrent en una societat ancorada en el passat. Contradicori, perquè anaven contra la burgesia ancorada en el passat de la qual provenien.
* Característiques:
- Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes
Joan Maragall (Barcelona, 1860 — 1911).
* A Catalunya, tractà d'inserir l'art en tots els àmbits de la vida (1888-1911):
- Antoni Guadí (arquitectuta).
- Santiago Rusiñol (pintura).
- Masriera (orfebreria).
-Isaac Albéñiz (música).
- Joan Maragall (literatura).
* La importància del canvi de segle.
* Posar la cultura catalana a nivell europeu.
* Transformar la societat a través de la cultura.
* Trencament amb el passat. Intenció de crear una cultura nacional, moderna i europea.
* Acceptació indiscriminada de tot allò que siga modern pel fer de ser-ho.
* Més que un corrent artístic, és un procés de renovació d'una cultura i de la societat.
* Fills de burgesos que anaven contra corrent en una societat ancorada en el passat. Contradicori, perquè anaven contra la burgesia ancorada en el passat de la qual provenien.
* Característiques:
- Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes
Joan Maragall (Barcelona, 1860 — 1911).
El Cant de la Senyera
Les Avantguardes.
Les Avantguardes són nous plantejaments estètics, culturals i filosòfics que busquen un trencament amb allò establert, basat en la potenciació de valors com la irracionalitat, l'absurd, l'instint i la destrucció de la tradició.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, que a Catalunya, en alguns casos no podem separar de la pintura per comprendre'ls.
El Cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.
El Dadaisme representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que represente l'expressió tradicional. Una teoria de l'origen del nom del grup prové del so que fan els xiquets petits (dada) com a màxims exponents del món espontani.
El Surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les seues obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment ens servirà moltíssim conéixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes, entre altres, a la seua obra.
El Futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en les paraules en llibertat, els cal•ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.
Algunes de les directrius del Manifest Futurista:
1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel•lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, que a Catalunya, en alguns casos no podem separar de la pintura per comprendre'ls.
El Cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.
El Dadaisme representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que represente l'expressió tradicional. Una teoria de l'origen del nom del grup prové del so que fan els xiquets petits (dada) com a màxims exponents del món espontani.
El Surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les seues obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment ens servirà moltíssim conéixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes, entre altres, a la seua obra.
El Futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en les paraules en llibertat, els cal•ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.
Algunes de les directrius del Manifest Futurista:
1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel•lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
Noucentisme.
Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del s. XX. Els principals banderers —Eugeni d'Ors, Josep Carner- entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme. El 1906 representa la desclosa victoriosa del moviment, que a poc a poc anà bastint tot un programa, gràcies especialment a la plataforma de govern que representà el poder de Prat de la Riba.
Per assolir l'ideal col·lectiu, a través d'una cultura representativa, europea i cap al futur, els noucentistes, contraris al Modernisme, van imposant el seu programa, que té com a objectiu primer la formació d'una llengua literària comuna útil per a qualsevol disciplina. Les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (1913), les van promulgar Pompeu Fabra.
Característiques bàsiques:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 2 conceptes claus:
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
El màxim representat és Eugeni d'Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 — Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954). Propugnà uns ideals cívics que compartia amb el catalanisme ascendent en tant que reiterà la teoria de l'arbitrarisme i elaborà la doctrina estètica del que en digué Noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Amb el pseudònim de Xènius col·laborà a El Poble Català, el 1906, en el Glosari de La Veu de Catalunya.
Els noucentistes creien en el concepte d'urbanitat i civisme instal·lat a la gran ciutat de Barcelona. Era un dels seus objectius més destacats. Eugeni d'Ors és un gran defensor d'aquesta teoria, tal i com ho demostra a una de les seues gloses, anomenada Urbanitat.
Veiem un extracte:
"Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta.
Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant.
L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament".
Per assolir l'ideal col·lectiu, a través d'una cultura representativa, europea i cap al futur, els noucentistes, contraris al Modernisme, van imposant el seu programa, que té com a objectiu primer la formació d'una llengua literària comuna útil per a qualsevol disciplina. Les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (1913), les van promulgar Pompeu Fabra.
Característiques bàsiques:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes.
Creien en 2 conceptes claus:
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe burgesa.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
El màxim representat és Eugeni d'Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 — Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954). Propugnà uns ideals cívics que compartia amb el catalanisme ascendent en tant que reiterà la teoria de l'arbitrarisme i elaborà la doctrina estètica del que en digué Noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Amb el pseudònim de Xènius col·laborà a El Poble Català, el 1906, en el Glosari de La Veu de Catalunya.
Els noucentistes creien en el concepte d'urbanitat i civisme instal·lat a la gran ciutat de Barcelona. Era un dels seus objectius més destacats. Eugeni d'Ors és un gran defensor d'aquesta teoria, tal i com ho demostra a una de les seues gloses, anomenada Urbanitat.
Veiem un extracte:
"Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta.
Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant.
L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament".
dimecres, 23 de març del 2011
Divisió Dialectal del català.
BLOC OCCIDENTAL
1. Nord-occidental
1.1 Ribagorçà
1.2 Pallarès
1.3 Valencià de transició o tortosí
2. Sud-occidental (valencià)
2.1 Castellonenc
2.2 Apitxat
2.3 Meridional
2.3.1 Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera
2.4 Alacantí
BLOC ORIENTAL
1. Septentrional (rossellonès)
1.1 Capcinès
1.2 Septentrional de transició
2. Central
2.1 Salat de la Costa Brava
2.2 Barceloní
2.3 Tarragoní
3. Baleàric
3.1 Mallorquí
3.2 Menorquí
3.3 Eivissenc
4. Alguerès
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
VOLEM TV3
